Vols un president titella? Vota Montilla, vota tripartit!!!
octubre 30, 2006
ZP candidat a la Generalitat?!
La dependència dels socialistes catalans del PSOE s’ha evidenciat al llarg de la campanya electoral. Si Montilla esdevé president de la Generalitat, gràcies al tripartit, Catalunya es convertirà de facto en una baronia socialista de l’estil d’Andalusia, Extremadura o Castella-La Manxa on qui mana és en ZP i en Montilla serà el seu delegat polític a Catalunya.
Al llarg de la campanya ja hem vist mostres d’això. Fins el punt, que en ZP ha donat permís públicament en Montilla per a què reedités el tripartit. Montilla serà un mer buròcrata en mans de ZP que no és capaç d’engrescar ni a la seva tropa i per això en ZP s’ha passat mitja campanya electoral a Catalunya per mirar de despertar els endormiscats votants socialistes.
Si no vols que Catalunya esdevingui una baronia socialista, vota Convergència i Unió!!!
octubre 28, 2006
octubre 27, 2006
octubre 25, 2006
El vot útil per Catalunya
Arribats a l’equador de la campanya i coneguda la darrera enquesta electoral que la llei permet publicar –enquesta del CIS-. Tot apunta que estem on estàvem a l’inici de la campanya, és a dir, Convergència i Unió es consolida com a primera força política i els partits del tripartit, a excepció d’ICV, pateixen una cert càstig electoral.
No obstant, l’amenaça del tripartit encara és latent. Els partits del tripartit encara podrien governar i reeditar la coalició de perdedors per evitar un bon govern en mans de Convergència i Unió. Per tot això, cal que aquells que estimem Catalunya i estem convençuts que Catalunya necessita un bon govern hem de fer confiança a l’Artur Mas, a Convergència i Unió. Perquè l’alternativa és un govern inoperant, dividit i presidit per PP Montilla i teledirigit per ZP des del carrer Ferraz –seu del PSOE-.
octubre 23, 2006
Els sobiranistes amb Artur Mas
El míting d’ahir de Convergència i Unió va comptar amb la presència dels líders de GALEUSCA. Una presència significativa perquè amb ella van voler deixar ben clar que estan al costat d’Artur Mas i de Convergència i Unió.
octubre 21, 2006
El tripartit es reivindica al debat
El debat dels candidats d’ahir a TV3 va ser, al meu parer, ensopit, poc àgil i mancat de passió en molts moments. Ben segur, que el format de debat a cinc i les constant interrupcions d’un mal educat senyor Saura no contribuïen a fer-lo més dinàmic i atractiu als telespectadors. Tot això, amanit amb un conductor del debat, Josep Cuní, va pecar de protagonisme sobreactuant i tractant els candidats com a mers alumnes.
Ara ja no hi ha dubtes si el tripartit suma reeditaran un govern de perdedors i aquest cop encapçalat per PP Montilla. Davant aquesta tessitura tu tries: Mas o PP Montilla?
octubre 19, 2006
De Montilla a Berlusconi
Interessant reflexió de Josep Ma Terricabras sobre l'entrevista de Xavier Sala i Martín a Montilla.
De Montilla a Berlusconi
L’arxicomentada entrevista de l’economista Xavier Sala i Martín al candidat socialista José Montilla, publicada per La Vanguardia aquest dilluns, m’ha fet recordar una altra entrevista cèlebre que també va acabar com el rosari de l’Aurora. El 12 de març d’aquest any, l’aleshores president italià Silvio Berlusconi va deixar plantada la periodista Lucia Annunziata en un programa en directe («In mezz'ora») emès per Rai3. És curiós constatar que un dels principals retrets que aleshores vam poder escoltar en boca de Berlusconi —els prejudicis de l’entrevistador— ha estat igualment utilitzat ara per Montilla dirigint-se a Sala i Martín. Amb resultats ben diferents, tanmateix.
L’entrevista italiana va començar a degenerar en el moment que Berlusconi va considerar que la seva interlocutora no li permetia respondre una de les preguntes que ella mateixa li havia formulat i, per això, va anunciar que, si no podia respondre s’aixecaria i marxaria. En canvi, quan Montilla amenaça per primera vegada Sala i Martín amb abandonar l’entrevista ho fa, simplement, perquè considera que les preguntes que li està fent no són les que ha vingut a respondre. (“No he vingut a examinar-me d’això”). Trobo ben sorprenent que un candidat a la presidència de la Generalitat es vegi amb cor de decidir quines preguntes un periodista li pot fer i quines no. Ell, com tothom, pot negar-se a respondre tot el que no consideri convenient respondre però som nosaltres, els lectors, els qui hem de jutjar si les preguntes formulades per Sala i Martín venien o no a tomb.
Els motius que finalment fan alçar de la cadira a Berlusconi i Montilla, doncs, són ben diferents: al primer no el deixen respondre; el segon no vol respondre. Això segurament ja seria suficient per desencadenar un desenllaç ben diferent. Berlusconi, però, quan s’alça per marxar, allarga la mà a Lucia Annunziata i llança un missatge —en aquell context— d’una eficàcia propagandista sensacional: “vostè és d’esquerres i per això decideix el que han de pensar els altres; jo sóc liberal i penso per mi mateix. Acaba de demostrar com es comporta una persona d’esquerres i hauria d’avergonyir-se del seu comportament”. Montilla, en canvi, s’aixeca i es limita a tractar Sala i Martín de “sectari” i “impresentable”.
Fins i tot si algú cregués que les actituds d’ambdós entrevistadors van ser igualment desafortunades, és evident que la reacció de Berlusconi li devia fer guanyar un grapat de vots, aquell dia. Els mateixos que devia perdre Montilla dilluns quan la gent va llegir la seva entrevista amb Sala i Martín.
Tot plegat és ben mala notícia. L’actitud de Montilla no tan sols confirma el que és evident des de fa temps (que els socialistes catalans s’han equivocat de mig a mig amb el seu candidat) sinó que fa guanyar punts a un Artur Mas que ja iniciat la campanya amb eufòria triomfalista. El pitjor del cas és que, amb rivals com Montilla, fins i tot un candidat com Mas té motius per estar eufòric. I de l’aixecada de camisa amb l’Estatut, el dia 1 de novembre tots ens n’haurem oblidat.
octubre 18, 2006
Carod aposta per fer PP Montilla president
Les proclames d’equidistància d’ERC són de fet una cortina de fum. Una cortina de fum que busca enganyar de nou als votants d’ERC preocupats davant la possibilitat que el seu vot contribueixi a fer President de la Generalitat de Catalunya a PP Montilla.
Sense anar més lluny, avui, Carod als Matins de TV3 ha advertit a Convergència i Unió que, amb el DVD Confidencialcat, “pot aconseguir èxits l'1 de novembre, però que li pot portar fracassos l'endemà, que és quan els partits començaran les negociacions per a fer els pactes de govern” en clara referència a una més que probable reedició del tripartit amb PP Montilla de president.
De porc i de senyor…
Diu una dita catalana que “de porc i de senyor s’és de mena” i un cop llegides les entrevistes de Xavier Sala i Martín a PP Montilla –dilluns 16 d’octubre- i a Artur Mas –dimarts 17 d’octubre- no queda cap mena de dubte qui és cada u.
Així, mentre en PP Montilla perd els estreps, fins el punt, d’insultar i deixar amb la paraula a la boca a l’entrevistador. En canvi, l’Artur Mas davant de preguntes igualment punyents demostra tenir cintura política, saber estar i elegància... en poques paraules l’Artur Mas demostra estar a l’alçada del càrrec de president de la Generalitat, mentre que en Montilla amb prou feines podria ser delegat de classe de P3.
Us imagineu en PP Montilla president de la Generalitat, gràcies a ERC i ICV, en una sessió de control del Parlament deixant plantats a tots els diputats perquè les preguntes li són incòmodes i dient al seu conseller primer: Marxem Puigcercós, marxem!!! Sou una colla de sectaris, però que us heu cregut tios!!!.
És aquest el president que vols per Catalunya? Jo no!!!
Tu tries, Mas o Montilla!!! Convergència i Unió o més tripartit!!!
octubre 17, 2006
Tripartit o CiU? Tu decideixes
Convergència i Unió ha llançat un nou vídeo multimèdia en la línia del documental Confidencialcat on es posen de relleu algunes de les actuacions més maldestres del govern tripartit -corona d'espines, enfonsament del Carmel, cartes d'ERC als funcionaris... -.
Contracte amb els catalans
Ahir Artur Mas va anar a cal notari a signar un Contracte amb els catalans. Un contracte signat davant un fedatari públic on Convergència i Unió es compromet solemnement a complir els 21 punts del Contracte i passar-hi comptes d’aquí quatre anys si finalment assoleix el govern. Aquesta innovadora iniciativa deixa sense arguments aquells que acusaven a Convergència i Unió de no tenir programa electoral
Mitjançant el Contracte amb els catalans, que serà tramés a tots els ciutadans, Artur Mas es compromet entre d’altres qüestions a no signar ni establir cap pacte permanent o estable amb el PP per governar Catalunya en la propera legislatura (6.2); a renunciar a ser President si la candidatura de CiU no guanya les eleccions de l’1 de novembre. També hi ha d’altres propostes de caire més programàtic com per exemple fer de Catalunya un país trilingüe (19), Pensions: més dignes (16), Suport a les famílies i natalitat: 3er fill a cost zero (15), Educació: més i millor (17), Sanitat: menys cues i més qualitat (18), Seguretat: més fermesa i més eficàcia (9), Immigració: més control i més integració real (11)... .
Convergència i Unió està duent a terme una campanya molt innovadora –Confidencialcat, Contracte amb els catalans- i portant la iniciativa de la campanya, ja que la resta de forces van a remolc de les iniciatives de la Federació de Convergència i Unió.
octubre 16, 2006
PP Montilla entrevistat per Xavier Sala-Martín
L’entrevista a PP Montilla que publica avui La Vanguardia realitzada per Xavier Sala-Martín és impecable i demolidora. Impecable i demolidora perquè posa en evidència les mancances, les contradiccions i la incapacitat del senyor PP Montilla per governar el nostre país. Fins el punt, que el senyor PP Montilla perd els estreps tot amenaçant a l’entrevistador d’aixecar-se i deixar-lo plantat i acusant-lo de sectari.
La coalició de perdedors encara és possible
Malgrat que totes les enquestes auguren un bon resultat a Convergència i Unió, aquestes també posen en evidència que encara hi ha molta feina a fer si volem evitar que la coalició de perdedors -anomenada també tripartit- sigui possible aritmèticament i políticament. Ja que si els resultats electorals de l'1 de novembre són els que indiquen les enquestes: en PP Montilla seria president de la Generalitat i el tripartit tornaria a governar Catalunya.
Per tot això, Convergència i Unió ha donat el tret de sortida a la campanya electoral amb l'objectiu d'assolir una diferència prou àmplia com per fer inviable políticament i aritmèticament el tripartit.
Malauradament, encara estem lluny d'aquest objectiu i cal perseverar, seguir parlant amb veïns i veïnes, amics i amigues, companys de feina, familiars i no defallir... per tal de de convèncer-los que el vot útil per Catalunya és el de Convergència i Unió. Ja que només votar Convergència i Unió és la garantia de què en PP Montilla no sigui president de la Generalitat i que el tripartit no es pogui reeditar.
octubre 15, 2006
Els seguidors del tripartit enutjats
Els seguidors del tripartit van aquests dies amb cara de mal de ventre, suposo que ensenyin les teves vergonyes en públic –Confidencialcat- no agrada a ningú. El seu enuig em recorda al de Bush davant pel•lícules com Fahrenheit 9/11 de Michael Moore. És significatiu com quan qui reps no ets tu aquest tipus de documental són ben rebuts, vistos, comentats i, fins i tot, alabats.
Reconèixer els teus propis errors sempre és més difícil que reconèixer els dels altres. Als seguidors del tripartit els hi recomanaria molta paciència i si han d’estar enfadats amb algú és amb els seus líders polítics per la seva incapacitat política.
octubre 14, 2006
La memòria històrica del tripartit
El documental denuncia produït per Convergència i Unió, Confidencialcat, a excepció de les entrevistes als líders de la Federació és una successió prou fidedigna del que han estat tres anys de govern tripartit. Ara els defensors i acòlits del tripartit s’enutgen en veure com la seva incapacitat manifesta se’ls hi torna. O tal vegada, ara ens voldran fer creure que ells no va col•locar els seu germanets com a alts càrrecs de l’administració? O què la foto de la corona d’espines és un muntatge? O que l’esfondrament del Carmel i la incapacitat del govern per reaccionar no són certes? O què en Carod-Rovira no va anar a Perpinyà i que fou destituït per ordre dels socialistes espanyols?... .
Confidencialcat és la memòria històrica del tripartit i a qui no li agradi, ja sap que ha de fer per evitar que aquest malson es torni a produir: votar Convergència i Unió!!!
octubre 13, 2006
Confidencialcat, ja és a la xarxa
El documental denuncia estil "30 minuts" produït per Convergència i Unió, Confidencialcat, ja és accessible des de la xarxa.
Confidencialcat: Quan el preu de la lluita pel poder és un país
El 14 de desenbre de 2003 es va escenificar el pacte de govern tripartit.
Aquell dia va ser l'inici d'una decepció política sense precedents. Els qui van voler canviar la història van demostrar que la suma de tres perdedors no fa un bon govern, i que el fruit de la seva conspiració pel poder ha estat una de les èpoques més fosques del govern de Catalunya.
El documental denúncia, de to seriós i rigorós, ha estat elaborat per Convergència i Unió i serà distribuït encartat als diaris aquest diumenge 15 d'octubre. No us el perdeu!!!
Podeu visualitzar el documental des d'aquí.
octubre 12, 2006
Baixada de pantalons!!!
La suspensió de la cimera europea de ministres d'habitatge a Barcelona per motius de seguretat és una baixada de pantalons en tota regla de les administracions implicades, totes elles en mans socialistes -Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern de l'Estat-.
És lamentable que els possibles actes vandàlics d'uns energuments, autodenominats d'esquerres i anti-sistema amb actituds feixistes, poguin condicionar una trobada de governants de països demòcrates per debatre i intercanviar experiències a casa nostra. Barcelona recull els fruïts d'anys de complicitat amb aquests grups i de deixar-los campar impunement.
De nou Catalunya per culpa d'un govern inoperant donarà de nou una imatge de país tercermundista a la resta del món -fets al barri de Gràcia, a Ciutat Vella, aeroport del Prat- a causa d'un govern socialista que no és capaç de garantir la seguretat dels seus ciutadans i que està més preocupat en no danyar la imatge del seu candidat, PP Montilla, que no pas en la imatge del país que governa.
octubre 11, 2006
La confrontació genera crispació
Les actituds fascistes d'ahir a Martorell no ajuden a donar una bona imatge de Catalunya a la resta de l'Estat, ans al contrari alimenten el discurs victimista del PP a casa nostra i l'animadversió per Catalunya a la resta de l'Estat. No obstant, tampoc vull obviar el fet que el PP massa sovint té un discurs agressiu i ofensiu vers tot allò que respira catalanisme.
Dit això, i comdemnat els fets lamentables d'ahir, vull aprofitar l'avinantesa per alertar del perill que pot tenir per a la societat catalana alimentar certs discursos que generen confrontació i crispació per part de la classe política a l'espera d'obtenir un rèdit electoral. Sense anar més lluny, en les darreres setmanes hem vist com els socialistes alentaven de forma imprudent, si m'ho permeteu, el discurs de la confrontació lingüística entre catalanoparlants i castellanoparlants. Una confrontació que sortosament no és present a la societat catalana en la que conviuen ambdues llengües amb normalitat, però que els socialistes han tingut la imprudència d'atiar i fer seu el discurs vidal-quadrista.
Sortosament, Artur Mas no va caure en el parany socialista i la seva resposta va ser elegant: que en Pepe Montilla faci ús de la llengua amb què es senti més còmode en el debat però que ell faria ús del català. Aquesta és la norma del país on conviuen ambdues llengües de forma pacífica.
octubre 09, 2006
On estava Montilla ahir?!
El partit de les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi va ser un veritable èxit, tant a nivell esportiu com reivindicatiu. No obstant, a la llotja del Camp Nou hi van haver absències destacables com les del senyor Pepe Montilla, candidat al tripartit, que no va assistir al partit de la selecció del país que ell pretén presidir amb la complicitat d’ERC i ICV.
L’absència de Pepe Montilla, tal vegada, l’hem d’atribuir a l’estat depressiu provocat per la derrota la nit anterior de la selecció espanyola, la seva selecció o per l’estat d’afonia provocats pels crits de “viva ejpaña!!” que deuria proferir davant el televisor mentre mirava el partit.
Font: Cimera (Extraordinària): Montilleja: "¡Viva España!"
octubre 06, 2006
Entrevista a Artur Mas a VilawebTV
Interessant entrevista a Artur Mas, candidat de Convergència i Unió, feta per en Vicent Partal al llarg de la qual Artur Mas posa de manifest la necessitat de què Convergència i Unió obtingui una àmplia victòria electoral si volem esvair els temors de què el tripartit es reediti.
Veure entrevista
octubre 05, 2006
Jo també penjo el vídeo de l'anunci de la selecció!
Seguint la iniciativa de Vicent Partal. Després que un jutge ha decidit que no es passi l'anunci per les televisions, pengem-lo als nostres blocs!
El cara a cara en castellà?
La proposta sorprenent e inèdita de fer un cara a cara Mas-Montilla en castellà és un clar intent per part dels socialistes d’espanyolitzar les eleccions al Parlament de Catalunya i demostren així la seva manca de respecte pel català, la llengua del nostre país. Si malauradament en Pepe Montilla acaba sent president de la Generalitat, gràcies al suport d’ERC i ICV, ben aviat, el castellà serà habitual a TV3 i a Catalunya Ràdio, i no trigarem a sentir els missatges del president de la Generalitat en castellà.
És aquesta la Catalunya què vols?! Jo no!!!
octubre 04, 2006
El veritable eslògan de Pepe Montilla
Els socialistes han inundat el país amb les grises tanques publicitàries amb el seu gris candidat com a protagonista amb l’eslògan “Fets, no paraules”. Permeteu-me afirmar que l’eslògan socialista no descriu una realitat, ans al contrari, ja que els socialistes són especialistes a trencar la seves promeses electorals o qui no recorda la promesa de Zapatero d’aprovar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya?! O qui no recorda les promeses de no votar al costat del PP –cas aeroport del Prat-?! O qui no recorda el compromís de votar el mateix al Parlament de Catalunya que al Congrés?! O si volem anar més enrere, cal tenir memòria històrica, el compromís de no entrar a l’OTAN?!
Senyor Pepe Montilla, candidat del tripartit, permeteu-me suggerir-li un eslògan més acurat i més creïble per a vostè…
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
